Entrevista amb Lídia Vaqué i Kilian Abellaneda

estudiants de doctorat de l’Institut de Neurociències.

 

“Mantenir-se actiu i tenir inquietuds al llarg de la vida és imprescindible per preservar una bona salut cerebral. Ajuda a endarrerir el deteriorament físic i cognitiu”

 

Febrer de 2017

En Kilian i la Lídia són estudiants de doctorat del BBSLab, liderat pel Dr. David Bartrés, vinculat al Grup de Recerca en Neuropsicologia. Per fer l’entrevista ens reunim al “Stimulation Lab”, situat a la Facultat de Medicina, al Campus Clínic. Allà m’ensenyen els diferents instruments i softwares que utilitzen per fer experiments amb tècniques d’estimulació cerebral no invasives.

 

Per cert, ens podríeu explicar d’una manera planera com funcionen les tècniques d’estimulació cerebral no invasives?

Al nostre laboratori utilitzem l’estimulació cerebral no invasiva, ja sigui mitjançant tècniques d’estimulació magnètica transcranial, que és una tècnica neuroestimuladora, o tècniques d’estimulació elèctrica de baixa intensitat, que és una tècnica neuromoduladora.

Aquestes tècniques tenen com a base la plasticitat, amb l’estimulació canviem les connexions que s’estableixen entre les neurones des de fora. Per exemple, el nostre company Pablo Martin utilitza l’estimulació magnètica per inhibir l’activitat d’una regió concreta del cervell relacionada amb memòria i així crear un model d’Alzheimer en gent jove. Nosaltres, amb l’estimulació elèctrica el que fem és modular el llindar a partir del qual les neurones disparen potencials d’acció, fent que hi arribin més ràpidament (col·locant ànodes) o més lentament (col·locant càtodes).

 

Aprofitem per ensenyar-me els casc, ekilian i lidials elèctrodes, la bateria, i el software: ciència ficció.  

 

Ho heu provat vosaltres?

Sí, sí, i no es nota gaire. Bé, l’estimulació magnètica una mica més.

 

I quines aplicacions tenen en recerca aquestes tècniques?

Per una banda, l’estimulació pot servir com a una eina per entendre millor com funciona el cervell. Per exemple, hem vist que la gent gran respon menys a l’estimulació que els joves probablement perquè la resposta plàstica a certa edat està ja molt compromesa. Per altra banda, l’estimulació també es pot utilitzar potencialment com a tractament. Metafòricament parlant, imagina que hi ha un home gran que va per l’autopista amb un cotxe vell i els joves amb un cotxe nou. L’estimulació elèctrica equivaldria a posar oli al cotxe per a que no vagi tant endarrerit. De totes maneres, l’estimulació per si sola té poc sentit, doncs els efectes duren molt poc. De fet un dels objectius del nostre projecte és veure si es produeixen sinèrgies entre l’estimulació i l’entrenament cognitiu que facin que aquests efectes siguin més duradors.

 

En què consisteix el vostre projecte de doctorat?

El principal objectiu del nostre projecte de doctorat és investigar els efectes de les tècniques d’estimulació cerebral no invasiva aïlladament o conjuntament amb entrenament cognitiu sobre el funcionament de les xarxes cerebrals i sobre la funció cognitiva, com la memòria o el llenguatge,  en subjectes d’edat avançada sans o amb deteriorament cognitiu.

 

Quin tipus d’entrenament cognitiu a l’abast de tothom ens recomaneu per mantenir el nostre cervell sa?

Tot el que fem al llarg de la vida té un impacte en el procés d’envelliment. Una bona alimentació i l’exercici físic practicat de forma regular, per exemple, són fonamentals per mantenir la salut de tot l’organisme, i notablement la del cervell. De forma més concreta, activitats de caire intel·lectual com la lectura o aprendre nous idiomes ens poden protegir del deteriorament cognitiu associat a l’envelliment, conformant l’anomenada “reserva cognitiva” que, d’alguna manera, permet mantenir un rendiment estable tot i l’atròfia cerebral associada a l’edat. Així doncs, mantenir-se actiu i tenir inquietuds al llarg de la vida és imprescindible per preservar una bona salut cerebral. Ajuda a endarrerir el deteriorament físic i cognitiu.

 

Que en penseu dels softwares que hi ha a l’abast de la gent gran per fer entrenament cognitiu? Poden utilitzar-se com a tractament?

Molts acostumen a estar basats en entrenaments clàssics que treballen molt una funció que s’està perdent, per exemple la memòria. Però la millora d’una funció concreta rarament passa a representar un millora en la qualitat de vida doncs acostumen a ser tasques poc ecològiques, poc naturals, poc traslladables a la realitat.

 

Què vau estudiar abans de començar el doctorat?

Lídia: Vaig estudiar el grau en Ciències Biomèdiques de la Facultat de Medicina de la UB i el màster en Neurociències, també a la UB.

Kilian: Vaig estudiar Psicologia a l’Autònoma, on vaig col·laborar amb l’Institut de Neurociències d’aquesta universitat. Més tard vaig cursar el màster en Neurociències de la UB, i un cop acabat, cap al doctorat!

 

Què és el que més valoreu positivament de fer recerca? I el que menys?

El més feixuc de la recerca és que s’avança molt lentament i per arribar a tenir resultats satisfactoris s’han d’invertir molts esforços. En positiu, considerem que la nostra recerca pot ajudar a entendre com canvia el cervell al llarg de la vida, així com a desenvolupar instruments terapèutics no farmacològics per fer front al deteriorament cognitiu.

 

Quines característiques penses que són les més importants per ser un bon investigador?

Lídia: Tot i que parlant de ciència pugui semblar un tòpic, la paciència. La motivació i tenir  capacitat per treballar de forma autònoma també són molt importants.

Kilian: Sí, probablement una de les característiques més importants d’un investigador és saber gestionar la frustració que sovint implica la recerca. Per altra part, també crec què és important ser creatiu i tenir una forma de pensament oberta, i evidentment, ser curiós i preguntar-se moltes coses!

 

Quin és el repte més important que heu hagut de superar durant la vostra tesi?

Lídia: De moment, aconseguir una beca de doctorat, ja que és un procés que pot esdevenir força llarg i cansat.

Kilian: Probablement un dels reptes més importants ha estat aprendre a ser autodidacta. Tot i que sempre estem envoltats de companys que ens donen un cop de mà i supervisors de la nostra feina, ha de ser un mateix qui ha d’aprendre els mètodes que li interessen per aplicar-los als seus propis treballs.

 

Heu fet alguna estada a l’estranger? On? Que importaríeu cap aquí? Que exportaríeu cap allà?

Kilian: A finals de l’any 2015 vaig tenir la sort de poder anar a Nova York a fer un curs intensiu d’estimulació elèctrica de baixa intensitat amb el Dr. David Bartrés, el nostre director de tesi. Ens ho vam passar molt bé i vam aprendre molt. Fa poc, també, amb la Lídia vam assistir a un curs i a un congrés d’estimulació cerebral no invasiva a Göttingen (Alemanya), que és un dels llocs des dels quals va ressorgir amb força l’estimulació elèctrica no invasiva.

Lídia: Quan vam estar a Göttingen sí que vam poder comprovar que les instal·lacions de les que disposen allà són envejables, ja que la inversió econòmica en ciència és superior a la que hi ha al nostre país. De tota manera, i malgrat aquest obstacle, crec aquí es fa recerca de molt nivell.

 

Al vostre grup feu alguna activitat de divulgació?

Aquest serà el segon any en el que col·laborarem amb l’Ajuntament de Barcelona en les activitats que es fan en centres educatius de secundària per tal que els joves puguin tenir un contacte més directe amb la ciència que es fa a la ciutat. És una experiència molt enriquidora, ja que sovint els estudiants més joves ens fan plantejar coses que no ens havíem preguntat abans.

També tenim una web, on qualsevol que hi estigui interessat pot veure les activitats de recerca que desenvolupa el nostre grup i conèixer una mica millor en què es basen els nostres treballs d’investigació (http://www.ub.edu/bbslab/).  

 

Què us agrada fer durant el vostre temps lliure?

Kilian: En el meu temps lliure m’agrada trobar un moment per relaxar-me escoltant música, veient una sèrie o pel·lícula, o llegint qualsevol cosa. He estat sempre vinculat al món del futbol, tot i que ara ja m’ho prenc d’una forma molt més amateur. Sempre que puc m’escapo a Lleida, la meva ciutat. Un cap de setmana on m’hi trobareu segur serà per l’Aplec del Caragol, que és tot un esdeveniment a les terres de ponent!

Lídia: Sóc una gran apassionada de la gastronomia, gaudeixo molt cuinant i també tastant sabors que no coneixia en nous restaurants. També m’agrada el futbol, sóc molt culer!

A tots dos ens agrada molt viatjar i conèixer llocs nous, des de fer una petita excursió el cap de setmana a descobrir indrets remots durant les vacances. A més, de tant en tant visitem l’Espumossa, un lloc de cervesa artesanal que tenim aquí al costat, el qual ens va molt bé per desconnectar després d’un llarg dia al laboratori!

 

I per últim, teniu alguna obra de teatre, pel·lícula, llibre… que vulgueu recomanar?

Lídia: Una obra de teatre que em va semblar molt interesant i recomanable és “El Curiós incident del gos a mitjanit”. Està ben tractada, amb punts d’humor i altres més dramàtics. També em va agradar la pel·lícula “Arrival”, la qual ha estat recentment nominada als Oscars.

Kilian: Actualment estic llegint un llibre de divulgació anomenat “The man who couldn’t stop” (L’home que no podia parar) en el que el seu autor, el periodista David Adam, explica les experiències que viu una persona amb trastorn obsessiu compulsiu, alhora que intenta aplacar els prejudicis que existeixen al voltant d’aquesta qüestió i, d’alguna manera, tots aquells que envolten la malaltia mental.