El canal de clorur ClC-2 està implicat en la leucoencefalopatia megaloencefàlica

Un estudi liderat per investigadors de l’Institut de Neurociències descriu com el canal de clorur es veu implicat en un procés fisiològic alterat en el transcurs de la leucoencefalopatia megaloencefàlica (MLC), un tipus rar de distròfia cerebral. El treball ha permès determinar l’existència d’un complex d’associació entre tres proteïnes implicades en el funcionament del canal de clorur.

Publicat a la revista Human Molecular Genetics aquest mes d’abril, els primers autors de l’estudi són Sònia Sirisi, Xabier Elorza-Vidal i Tanit Arnedo, investigadors dels centres UB-IDIBELL i CIBERER. L’estudi ha estat codirigit pels investigadors de l’Institut de Neurociències Xavier Gasull, també de l’IDIBAPS, i Raúl Estévez, de l’IDIBELL i el CIBERER, en col·laboració amb la investigadora Virginia Nunes, de la Universitat de Barcelona, l’IDIBELL i el CIBERER.

Els investigadors han estudiat el paper que tenen les proteïnes CIC-2, GlialCAM i MLC1 en la leucoencefalopatia megaloencefàlica amb cists subcorticals (MLC), un tipus rar de leucodistròfia que afecta l’homeòstasi del fluid cerebral. L’estudi aprofundeix en el paper fisiològic que tenen les tres proteïnes, i ha permès descriure com el canal de clorur està relacionat amb un procés fisiopatològic que es veu alterat en el transcurs de la malaltia.

Investigacions prèvies ja havien determinat que tant la proteïna GlialCAM com la MLC1 eren necessàries per a la correcta senyalització del canal de clorur ClC-2 dels astròcits i oligodendròcits. Ara, han vist que quan els astròcits es troben despolaritzats, aquestes tres proteïnes s’associen formant un complex ternari. L’associació d’aquestes tres proteïnes provoca un canvi en l’activació pel voltatge en el canal de clorur (ClC-2) que es manté obert a potencials positius i introdueix clorur a les cèl·lules glials com a mecanisme compensatori de càrregues.

La recerca també estableix hipòtesis sobre quines podrien ser les funcions bioquímiques de les altres dues proteïnes implicades, la MLC1 i la proteïna GlialCAM. Els investigadors destaquen que, tot i que l’estudi s’ha desenvolupat en astròcits en diverses condicions de cultiu, l’evidència bioquímica que estableix indica que aquests mateixos resultats serien extrapolables a models in vivo.

Els descobriments de l’estudi són de rellevància, ja que han permès assignar una funció fisiològica al canal de clorur en la malaltia MLC, fet necessari per al disseny de futures intervencions terapèutiques.

Referència de l’article:

Sirisi, S.; Elorza-Vidal, X.; Arnedo, T.;  Armand-Ugón, M.; Callejo, G.; Capdevila-Nortes, X.; López-Hernández, T.; Schulte, U.; Barrallo-Gimeno, A.; Nunes, V.; Estévez, R.; Gasull, X. (2017). «Depolarization causes the formation of a ternary complex between GlialCAM, MLC1 and ClC-2 in astrocytes: implications in megalencephalic leukoencephalopathy». Human Molecular Genetics, Doi: 10.1093/hmg/ddx134