Interactoma dels receptors de membrana

Un equip de l’Institut de Neurociències liderat pel Dr. Francisco Ciruela de la Universitat de Barcelona ha participat en el disseny del primer mapa a gran escala de l’interactoma dels receptors de membrana en humans.

Aquest mapa dibuixa les xarxes d’interaccions dels receptors acoblats a la proteïna G (GPCR) en humans, el grup més gran de proteïnes de membrana que controlen funcions essencials de les cèl·lules (metabolisme, proliferació, diferenciació, etc.). El nou mapa d’interaccions —o interactoma— és el més extens descrit fins avui en aquest grup de proteïnes, és un pas endavant per conèixer l’origen d’algunes patologies neurològiques (Parkinson, Alzheimer, esquizofrènia, epilèpsia i alguns neurogliomes). Conèixer amb detall com es connecten aquestes proteïnes entre si també ajudarà a identificar noves dianes terapèutiques, dissenyar fàrmacs futurs i comprendre els efectes perjudicials associats als medicaments actuals.

Tradicionalment, per determinar els interactomes de manera experimental es fan servir dues aproximacions metodològiques: el sistema de doble híbrid en llevat (YTH) i la purificació d’afinitat acoblada a espectrometria de masses (TAP/MS). No obstant això, en alguns casos la metodologia aplicada altera les propietats de l’entorn cel·lular i, per tant, de les proteïnes i de l’interactoma. La tècnica del doble híbrid de membrana en llevat (MYTH), un protocol innovador aplicat en el nou estudi, ha solucionat aquesta greu limitació experimental.

«Gràcies al protocol MYTH  —apunta Ciruela—, que és una modificació del sistema clàssic de doble híbrid en llevat (YTH), hem pogut estudiar proteïnes integrals de membrana senceres, com ara els GPCR, en el seu entorn cel·lular de membrana. Entre altres resultats obtinguts, s’ha pogut definir l’interactoma de 48 GPCR diferents amb la tècnica MYTH».

En la recerca, publicada a la revista Molecular System Biology i dirigida per Igor Stagljar, de la Universitat de Toronto (Canadà), hi participen els investigadors Francisco Ciruela, Jorge Gandía i Xavier Morató, de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona, l’Institut de Neurociències de la UB i l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), entre altres experts.