Entrevista amb Itsaso Cabezón
estudiant de doctorat de l’Institut de Neurociències.
“M’he trobat amb molts reptes, de vegades trobes obstacles on menys t’ho esperes.”
Juliol de 2016
La Itsaso és biòloga i està en el darrer any del seu doctorat. Forma part del Grup de Recerca en la Barrera Hematoencefàlica, liderat per Carme Pelegrí i Jordi Vilaplana. Per fer l’entrevista ens trobem al seu laboratori de la Facultat de Farmàcia, un lloc petit però tranquil, decorat amb una desena de pòsters que mostren la biologia de la neurona.
Quan vas decidir que volies dedicar-te a la recerca?
Va ser una mica sobre la marxa. A l’institut el que més m’agradava eren les assignatures relacionades amb les ciències de la salut i, encara que em va costar decidir-me per una carrera en concret, vaig optar per fer Biologia. En acabar, volia continuar estudiant i provar coses noves, i vaig començar el doctorat a la Facultat de Farmàcia. I estic molt contenta de la meva decisió.
Ens pots explicar breument en què consisteix el teu projecte de doctorat?
El nostre grup estudia la barrera hematoencefàlica des de diferents punts de vista. Concretament, jo m’he centrat en el transport de molècules a través de la barrera hematoencefàlica. L’objectiu és buscar estratègies per vehicular fàrmacs que no poden accedir al cervell per la via sistèmica si els administres oralment.
Quin és el repte més important que has hagut de superar durant la teva tesi?
M’he trobat amb molts reptes, de vegades trobes obstacles on menys t’ho esperes. Al començament això era una mica frustrant, suposo que li passa a tothom que es dedica a la recerca. Però al final, quan acabes aconseguint els resultats i complint els teus objectius, sí que penses que ha merescut la pena.
Si tornessis a començar la tesi ara, faries alguna cosa diferent?
No, de fet si tingués l’oportunitat jo continuaria estudiant aquest tema. Al començament va ser difícil, perquè era una línia d’investigació que estava poc desenvolupada dins del nostre grup. Però tot i així és una temàtica que m’agrada i tornaria a escollir el mateix.
I ara que ja estàs a la recta final del teu doctorat, quins plans de futur tens?
De moment terminar la tesi, i quan acabi ja em plantejaré les diferents opcions. No m’importaria continuar amb la recerca, tant en el món acadèmic com a la indústria. Però no sé si marxaré a l’estranger o em quedaré aquí.
Has viscut sempre a Barcelona?
No. Jo sóc de Donosti, vaig fer una part de la carrera a Belfast i el darrer any de la llicenciatura a la Universitat de Barcelona. I llavors ja em vaig quedar a Barcelona per fer un màster en Neurociències, i vaig trobar aquest grup amb el Jordi i la Carme per fer la tesi.
Què és el que més t’agrada de la ciutat?
En general m’agrada tot. He estat vivint aquí els últims sis anys, excepte durant la meva estança de doctorat, que la vaig fer a Liverpool. I m’agrada molt tant des del punt de vista laboral i acadèmic com des del punt de vista personal i d’oci.
I el que menys t’agrada?
Just ara que arriba l’estiu, em recorda que el que menys m’agrada és la calor i la humitat.
I per últim, tens algun llibre que puguis recomanar per llegir aquestes vacances?
Un llibre que m’agrada molt és El mundo amarillo, d’Albert Espinosa. Parla de les “persones grogues” de la teva vida, que són com les persones que et trobes de sobte i que tenen una gran influència per a tu. La gràcia és que te’l regalin, perquè és bonic que algú et consideri una “persona groga” en la seva vida.