Entrevista amb Núria Suelves
estudiant de doctorat de l’Institut de Neurociències.
“Un bon investigador ha de ser algú que es faci moltes preguntes i que tingui molta curiositat.”
Setembre de 2016
La Núria es troba en el seu tercer any de doctorat. Fa la seva tasca de recerca en el laboratori liderat per la Dra. Sílvia Ginés, situat al campus Clínic. Per fer l’entrevista ens trobem en un despatxet annex a un laboratori modern i en plena activitat, on cada pocs minuts sonen telèfons, timers i altres aparells diversos.
Què investigueu en el vostre grup de recerca?
Estudiem la malaltia de Huntington, que és una malaltia neurodegenerativa poc coneguda. Està causada per una mutació genètica i avui dia no té cura, doncs el pacient pateix una neurodegeneració progressiva que acaba amb seva la mort. En el nostre grup volem trobar dianes terapèutiques per intentar frenar el progrés de la neurodegeneració i pal·liar els símptomes, caracteritzats sobretot per un evident descontrol motor consistent en moviments involuntaris del tronc i les extremitats, declivi cognitiu i depressió.
I de què tracta el teu projecte de recerca?
Nosaltres fem servir un model de ratolí que té una mutació gairebé idèntica a la que produeix la malaltia de Huntington en humans i que ens permet observar els mateixos símptomes. En el meu projecte de tesi estic avaluant un nou fàrmac que produeix millores cognitives en aquests ratolins, i analitzo el mecanisme d’actuació d’aquest nou fàrmac, si pot tenir efectes secundaris perjudicials o si pot ser una molècula segura per passar a la seva aplicació clínica.
Què vas estudiar abans de començar el doctorat?
Vaig estudiar Biotecnologia a la Universitat Autònoma i quan vaig acabar volia fer un màster per dedicar-me a la investigació, però no sabia exactament en quin àmbit de la recerca em volia centrar. Llavors vaig fer el màster en Biomedicina, en el que tractàvem una mica de tot. Durant el màster vaig trobar el grup de recerca de la Sílvia Ginés i em va interessar molt, sobretot pel fet que es pogués treballar amb models animals de la malaltia perquè dóna moltes facilitats de cara a analitzar les causes patològiques i els possibles tractaments.
Què és el que més t’agrada de la teva feina com a investigadora?
El que més m’agrada és poder explorar un projecte que és nou i que encara no hi ha treballat ningú, i que pots ampliar nous coneixements sobre un tema. I és molt recompensant quan tens èxit i pots arribar a alguna conclusió que et confirma que la teva hipòtesi era correcta.
I què és el que menys t’agrada?
La situació de la ciència en aquest país, perquè veiem com el finançament que rebem va disminuint, i en canvi hi ha cada vegada més gent nova que vol dedicar-se a la recerca. Això fa que haver de buscar diners per poder investigar sigui cada vegada un obstacle més gran, i que sigui la part més estressant de la ciència.
Què tens planejat quan acabis el doctorat?
Ara estic en el tercer any de doctorat. Una opció que m’he plantejat seria marxar fora a fer un postdoctorat, i realment va bé per millorar l’anglès i per les condicions laborals. Però per altra banda penso que m’agradaria tornar i no passar gaire temps lluny de la família. També he pensat provar la recerca en una empresa privada, però com que no he treballat mai en aquest àmbit no sé com és. No ho tinc clar.
Quines característiques penses que són les més importants per ser un bon investigador?
Un bon investigador ha de ser algú que es faci moltes preguntes i que tingui molta curiositat. Ha de ser una persona amb creativitat i amb interès, per continuar fent noves preguntes a mida que avança amb el seu projecte. També és important ser analític i metòdic.
Al vostre grup feu alguna activitat de divulgació?
Sí, algunes coses. Durant la setmana del cervell anem a les escoles a fer xerrades als alumnes d’ESO i batxillerat, i els expliquem el desenvolupament del cervell des de que es crea fins a l’envelliment. També parlem dels danys que pot patir el cervell per malalties neurodegeneratives i finalment els hi expliquem la recerca del nostre laboratori. Ens agrada ensenyar el que hem descobert, per això ho fem encara que és una activitat voluntària.
Què t’agrada fer en el teu temps lliure?
Fent un doctorat hi ha poc temps lliure. El poc temps lliure que tinc el dedico a quedar amb els amics que no veig sovint, com els amics de la carrera i de l’institut. Una de les meves activitats preferides, quan trobo temps, són el senderisme i l’escalada. També fem moltes activitats amb els companys de laboratori, i ens acostumem a reunir tots pel sopar de Nadal i les paelles de l’estiu.