Detecten canvis funcionals en els cervells dels pacients amb diabetis de tipus 1

El grup de tècniques estadístiques avançades aplicades a la psicologia, liderat pel Dr. Joan Guàrdia, ha identificat canvis funcionals relacionats amb els patrons d’activació cerebral en pacients amb diabetis tipus I. 

El grup de recerca de l’Institut de Neurociències, que també pertany a l’Institut de Recerca de Sistemes Complexos (UBICS) de la Universitat de Barcelona, ha identificat diferències en el patró d’activació cerebral funcional de pacients amb diabetis de tipus 1 (DT1). L’estudi, fet amb tècniques de neuroimatge, representa un pas important cap a la comprensió de com la DT1 pot afectar el cervell durant l’activitat cognitiva i podria tenir implicacions en la manera d’abordar el tractament de les persones amb aquest trastorn metabòlic. La DT1 és una malaltia crònica provocada per una mancança en la producció d’insulina, l’hormona que regula el sucre a la sang. Aquest tipus de diabetis obliga els pacients a prendre insulina diàriament i és una causa important de ceguesa, insuficiència renal i infart de miocardi, entre altres complicacions.

En el treball, publicat a la revista científica PLOS ONE , hi han participat Joan Guàrdia i Maribel Peró Cebollero, de la Facultat de Psicologia de la UB, Geisa Gallardo i Andrés González de la Universitat de Guadalajara (Mèxic), i Esteve Gudayol, de la Universitat Michoacana de San Nicolás de Hidalgo (Mèxic).

Canvis en l’activitat cerebral

El nou estudi ha explorat amb tècniques d’imatge per ressonància magnètica funcional (fMRi) el patró d’activació neuronal de vint-i-dos pacients amb diabetis de tipus 1 i d’un grup control de setze persones sanes mentre feien dues tasques de memòria de treball amb estímuls verbals i visuals. Aquesta tècnica de neuroimatge mesura l’activitat cerebral durant les activitats a partir dels canvis del flux de la sang que tenen lloc al cervell segons les zones amb més consum energètic.

«La resposta conductual a les tasques de l’experiment va ser gairebé la mateixa en els dos grups, però l’activitat cerebral va ser diferent, i els pacients amb DT1 van mostrar una activació cortical menor que els subjectes control», explica Joan Guàrdia.

Adaptació per compensar la disfunció cognitiva

Aquests resultats reforcen la idea que la DT1 té un impacte en l’activitat del cervell i al mateix temps mostren que, en algunes circumstàncies, el cervell d’aquests pacients desenvolupen adaptacions per prevenir la disfunció cognitiva.

«Les activacions observades a la zona frontal inferior dreta, el cerebel i el putamen en els pacients amb DT1 poden ser una resposta adaptativa per assolir el mateix nivell de rendiment de comportament que els subjectes sans», explica Joan Guàrdia.

Segons els investigadors, aquests canvis en el patró d’activació cerebral podrien ser adaptacions neuroplàstiques a la desregulació de la glucosa provocada per la manca d’insulina pròpia de la malaltia.

«Si es confirmen aquests resultats, serà important dissenyar programes de manteniment d’activitat cognitiva per a persones amb aquest trastorn, un enfocament que actualment no és habitual», conclou l’investigador.

Referència de l’article:

J. Guàrdia-Olmos, G. B. Gallardo-Moreno, E. Gudayol-Ferré, M. Peró-Cebollero i A. A. González-Garrido. «Effect of verbal task complexity in a working memory paradigm in patients with type 1 diabetes. A fMRI study». PLOS ONE, juny de 2017. Doi: https://doi.org/10.1371/journal.pone.0178172