Identifiquen un gen implicat en la codificació del so

Investigadors de la Universitat de Barcelona han identificat per primera vegada en humans un gen implicat en el processament del so, una funció fonamental per a la comunicació humana. L’estudi, publicat a la revista científica Journal of Neuroscience, ha detectat diferències genètiques en l’eficàcia amb què el col·licle inferior, una estructura subcortical del cervell, codifica els senyals auditius. Aquests resultats serviran per aprofundir en la comprensió del sistema auditiu i de les diferents patologies que tenen a veure amb la codificació del llenguatge, com ara la dislèxia, l’autisme o el trastorn del processament auditiu central.

La recerca està liderada per Carles Escera, director de l’Institut de Neurociències de la Universitat de Barcelona i catedràtic de Neurociència Cognitiva del Departament de Psicologia Clínica i Psicobiologia. També signen el treball Lenka Selinger, primera autora de l’article, Katarzyna Zarnowiec, Marc Via i Immaculada C. Clemente, tots ells investigadors del Grup de Recerca de Neurociència Cognitiva (BrainLab) de la UB.

El col·licle inferior és una estructura del sistema auditiu que actua com a filtre o punt d’integració per descodificar els sons exteriors, i que en funció de l’experiència de l’individu es va modulant o afinant. «Estudis recents en animals mostren que la serotonina en l’espai sinàptic influeix en aquesta codificació del so, de manera que la presència d’aquest neurotransmissor ajuda a fer que les neurones siguin més fines i acurades a l’hora de filtrar la informació que arriba al col·licle inferior», explica Carles Escera.

Amb l’objectiu d’esbrinar aquesta correlació en humans, els investigadors van estudiar el genotip de 58 voluntaris per analitzar la presència de 5-HTTLPR, un polimorfisme genètic que modula la serotonina a l’espai sinàptic. Després, els participants van ser sotmesos a un estímul repetitiu —la síl·laba /ba/— i es va registrar amb un casc d’elèctrodes la resposta de les neurones del col·licle inferior. «Es tracta de l’enregistrament d’una resposta específica anomenada resposta de seguiment de freqüència. És a dir, quan es presenta un estímul amb una freqüència característica i dins d’un rang determinat —en aquest experiment, la síl·laba /ba/—, les neurones del col·licle inferior reaccionen i sincronitzen la seva resposta fisiològica a la de l’estímul», explica Lenka Selinger.