Cristina Malagelada: «Podem saber quan i amb quina severitat patirà discinèsia un pacient de Parkinson»

El grup de recerca liderat per la Dra. Cristina Malagelada, del Departament de Biomedicina de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB, ha desenvolupat un mètode per preveure de quina manera afectarà la discinèsia a cada malalt de Parkinson.

El grup ha rebut recentment un ajut VALUNI atorgat per ACCIÓ, de la Generalitat de Catalunya, per a la comercialització via llicència de la patent d’aquesta tecnologia. La Dra. Malagelada també presentarà aquesta tecnologia en el marc de la XVI Trobada de Cooperació Farma-Biotech (FarmaIndustria), que tindrà lloc aquest mes de novembre a Madrid.

Quina particularitat té la vostra recerca sobre Parkinson?

Des del 1960, el medicament principal que es dona a una persona amb Parkinson és la L-DOPA. Hi ha pacients a qui els va molt bé, però també n’hi ha d’altres a qui els deixa de fer efecte i, a més, els provoca unes tremolors anomenades discinèsia que poden ser molt invalidants. Ningú no sap la severitat amb què es mostrarà la discinèsia ni tampoc quan començarà un cop iniciat el tractament.

A través d’una via de senyalització de 64 gens, nosaltres vam mirar si els pacients que patien discinèsia es podien diferenciar amb unes petites marques gèniques. Vam fer diferents estudis amb més de 1.400 pacients durant dos anys i vam concloure que els pacients que patien la discinèsia més aviat i de manera més severa es podien diferenciar per unes petites marques específiques. Ara volem intentar que l’estudi es converteixi en un mètode de diagnòstic; així, si a una persona li diagnostiquen Parkinson, abans de començar la medicació li faríem una anàlisi genètica (amb sang o amb saliva) per treure’n el DNA i mirar si el pacient començarà a patir discinèsia abans o després. Ara mateix no hi ha pràcticament alternativa a la teràpia amb L-DOPA, d’aquí la importància d’aquest test.

Quins beneficis aportaria aquesta anàlisi per als pacients?

La discinèsia provoca moviments involuntaris i molt violents, que són diferents dels que provoca el Parkinson i que impedeixen a la gent de fer vida normal. El problema és que amb tots aquests moviments les persones afectades gasten molta energia, i això els comporta una pèrdua de pes important, una qualitat de vida pitjor… I un cop es comença amb la discinèsia difícilment hi ha marxa enrere.

Amb aquest mètode d’anàlisi podem estratificar els pacients, de manera que els que tinguin més risc de patir la discinèsia més aviat i amb més severitat poden començar a tractar-se més tard amb L-DOPA o combinar aquest fàrmac amb agonistes dopaminèrgics.

En quin moment es troba el mètode?

Ara mateix volem trobar una empresa per atorgar el mètode en llicència i validar la tècnica. El mètode ha funcionat amb la població que ve a l’Hospital Clínic, però hem de veure si funciona amb altres poblacions, ja que l’afluència dels marcadors pot variar segons els antecedents genètics dels pacients. Les nostres expectatives respecte al contacte amb empreses són una mica incertes, ja que amb la crisi les empreses volen apostar només a cavall guanyador. Tot i així, creiem que pot ser interessant per a empreses de diagnòstic o biotecnològiques que tinguin medicaments per a les discinèsies, ja que també seria una molt bona manera d’estratificar bé els pacients i fixar bé les dosis que se’ls administren.

Pensa que algun dia es trobarà una cura per al Parkinson?

Crec que serà més fàcil prevenir la malaltia que no pas curar-la. Un cop diagnosticada la malaltia, al pacient li falten un 70 % de neurones dopaminèrgiques. Substituir o reemplaçar aquestes neurones és molt complicat perquè la malaltia no és només de les cèl·lules sinó també de l’ambient. Si no es resol primer quina n’és la causa o les múltiples causes, és complicat arribar a una cura.

Més informació:
Fundació Bosch i Gimpera